Abordar la dislèxia des de primària: Dytective en una escola

A Catalunya, 616 centres de primària estan registrats a la plataforma Dytective, cosa que representa un 26,39 % del total del territori, dels quals 81 es troben a la província de Tarragona.

A Alpartir, una localitat agrícola de la Saragossa rural, l’escola és molt més que un edifici: és el cor del poble. A les tres aules de l’escola Ramón y Cajal hi conviuen 45 infants de diferents edats, llengües i realitats, i també una manera d’entendre l’educació basada en la inclusió. Allà, l’eina digital Dytective ajuda a tractar el risc de dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge. Impulsada per la Fundació ”la Caixa”, la iniciativa arriba avui a més de 4.500 escoles de primària de tot Espanya. Per a la Khloe, una de les exalumnes de l’escola d’Alpartir, aquest canvi va marcar el començament d’una altra vida possible.

El CEIP Ramón y Cajal d’Alpartir és una escola amb tres aules multigrau on aprenen junts nens i nenes de diferents edats, nivells i procedències. En un entorn marcat per la diversitat cultural i lingüística, l’equip docent treballa des de fa anys amb un enfocament inclusiu que posa l’accent en l’atenció personalitzada i el tractament de les dificultats d’aprenentatge. Gràcies a la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i Change Dyslexia, el centre té a la seva disposició l’eina sense cap cost, cosa que facilita una intervenció ajustada a les necessitats de cada alumne.

A Alpartir, localitat amb poc més de 600 habitants situada a la comarca de Valdejalón, a 60 km de Saragossa, el motor econòmic és l’agricultura. La recollida de fruita és l’activitat principal per a desenes de famílies migrants, fonamentalment d’origen magribí. «Moltes d’aquestes famílies eren temporeres que anaven d’un lloc a un altre, però a poc a poc han decidit fixar la residència aquí i ens va molt bé, ara que es parla tant de l’Espanya buidada, ja que ens permet mantenir serveis públics com els sanitaris i l’escola pública», explica Juan Antonio Rodríguez, director del centre. Aquest granadí fa 25 anys que és a l’Aragó, 18 com a docent a Alpartir. «La meva feina sempre ha estat en zones rurals, de verd en verd, on ningú no volia anar», confessa.

L’experiència d’Alpartir no és una excepció. Sota l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, Dytective ja s’ha implementat a més de 4.500 centres educatius d’Espanya —1 de cada 4 centres— i ha arribat a més de 55.100 alumnes de totes les comunitats autònomes, cosa que l’ha convertit en una de les eines digitals amb més implantació en la detecció del risc i el tractament de dificultats d’aprenentatge. L’adaptació de l’eina al català garanteix que l’alumnat de Catalunya pugui treballar en la seva llengua pròpia i afavoreix l’equitat i l’eficàcia de l’aprenentatge.

«De petita, a l’altra escola, em deien “tortuga”»

«Hola, nois, soc la Khloe. Bona setmana!». Una careta somrient i un cor dibuixats amb guix a la pissarra acompanyen la frase que ha deixat de record per a l’alumnat i el professorat de la seva antiga escola, el CEIP Ramón y Cajal.

La Khloe acaba de treure un 10 en un examen d’anglès i la seva mare, María Ruiz, és la primera a saber la nota. Estudia segon d’ESO en una escola de Saragossa dins de l’anomenat Pla d’Aprenentatge Inclusiu (PAI) per atendre l’alumnat amb necessitats especials. L’any vinent passarà al curs ordinari de l’institut. «La meva vida ha canviat molt i em fa una mica de por passar a tercer. Crec que em decidiré per la branca de les humanitats», comenta.

Del que no s’oblida la Khloe és del centre de primària que li va canviar la vida per sempre, el Ramón y Cajal. A les seves aules, passadissos i patis de joc s’ha demostrat que la inclusió és possible.

«Des que era molt petita vaig notar que passava alguna cosa», recorda la seva mare. «A l’escola anterior, en el cicle d’infantil, li costava més de fer les coses, tot i que els professors em deien que tot anava bé. A primària, les diferències es notaven més i vam viure una situació d’incomprensió per part del centre i del professorat. La situació va començar a afectar les relacions socials de la Khloe: cada vegada era més difícil que s’integrés en els jocs i en les activitats».

«En aquella escola», comenta la Khloe, «moltes vegades em deien “tortuga” perquè era molt lenta fent les coses. Em quedava xof i no entenia per què m’ho deien. Em costava assabentar-me de les coses. Ara també em passa, necessito més temps, para ja sé per què».

Amb 8 anys, la Khloe va canviar d’escola i va arribar a Alpartir. «Buscàvem un projecte educatiu alternatiu, un canvi de model més amable que li donés respostes. No pots dir que una nena és gandula quan l’esforç que feia a casa per fer els deures amb 6 o 7 anys era immens», diu la María.

Al CEIP Ramón y Cajal de seguida van detectar que a la Khloe li costava més llegir, posava frases juntes. «Eren coses lleus i que podien passar desapercebudes», admet la seva mare.

Des del 2017, el centre fa servir l’aplicació Dytective com a eina de treball per millorar les habilitats de lectura i escriptura a partir dels 7 anys, i a més incorpora un test de cribratge que permet saber quina part de l’alumnat presenta dificultats d’aprenentatge. A vegades apareixen casos de dislèxia i d’altres tenen a veure amb la diversitat de l’aula, ja que hi ha un percentatge important de l’alumnat que no té l’espanyol com a llengua materna.

«El 60 % són nens i nenes de famílies d’origen estranger; un 10 % tenen dificultats de lectura, escriptura i matemàtiques, i un 30 % es troben en risc d’exclusió social», explica el director.

A l’escola hi ha 45 alumnes que es reparteixen en tres classes: la dels petits (cicle d’infantil), la dels mitjans (amb edats entre 7 i 10 anys) i l’aula dels grans (per als cursos de quart, cinquè i sisè de primària). «Són aules multigrau, on es barregen edats i nivells. Totes les evidències científiques diuen que l’heterogeneïtat enriqueix, ajuda a avançar, i que s’estableix una col·laboració entre generacions i no sols amb l’alumnat, també amb les famílies», diu el José Antonio.

Dytective, una app que fomenta l’aprenentatge i l’atenció

Un cop fet el test (cribratge), els equips d’orientació fan un estudi específic dels casos en els quals s’ha detectat la possibilitat de dislèxia o d’altres barreres d’aprenentatge causades pel desconeixement de la llengua.

Cada dia, en sessions de 20 minuts i amb dispositius personals, com una tauleta, aquest alumnat fa un entrenament cognitiu a través de jocs i enigmes. «Dytective és una aplicació que fomenta l’atenció perquè no té xats ni altres elements de distracció, en la qual cada alumne introdueix la seva contrasenya i durant l’activitat va superant reptes. Han d’ordenar paraules, escriure oracions o trobar l’“intrús”, i depenent de l’edat va canviant de nivell», comenta Raquel Gistas, professora d’inclusió de l’escola.

Setmanalment, Dytective envia un informe sobre el progrés de l’alumne o alumna i això ens permet plantejar activitats concretes. «I no solament per a aquest tipus d’alumnat. Sempre treballem per projectes i estacions (grups de treball) i pensem en activitats en les quals pot treballar tota l’aula», explica el director.

«Quan em van fer el test, em van explicar què era la dislèxia i em vaig quedar fascinada quan vaig veure que hi havia més persones com jo. Quan vaig arribar a casa, la meva mare m’ho va aclarir amb uns dibuixos de cervells», diu la Khloe. «Li vaig dibuixar tres cervells amb edificis. En un cervell, els edificis eren de diferents formes, en un altre estaven més junts o separats, i en un altre n’hi havia més quantitat o menys, i vaig intentar explicar-li com funcionava el seu a l’hora d’entendre les coses i com havia de fer connexions diferents. Però sobretot li vaig dir que això no era un problema, només que calia saber com funcionava», reconeix la mare.

«La dislèxia és una altra manera de pensar. És com un superpoder»

En preguntar a la Khloe com explicaria a una altra persona què és la dislèxia, es queda pensant. «És una altra manera de pensar. És com un superpoder, una manera de veure les coses més oberta, t’adones de coses que els altres no veuen. Una vegada vaig dir a la meva mare que tots tenim uns miralls que ens serveixen de camí: els neurodivergents els tenen més regirats, col·locats d’una altra manera, i la llum va per tot arreu; la gent normal els té alineats i la llum va en una direcció. Si n’ets conscient, pots anar alineant alguns miralls, i d’altres, no».

«L’ús de l’eina Dytective va ser un abans i un després: de no poder afrontar las dificultats a saber què es pot fer i millorar», admet la mare de la Khloe.

La dislèxia és una barrera social i acadèmica que sempre hi és present, «es manté durant tota la vida perquè el model d’ensenyament està muntat així». Per això, reclama que Dytective s’adapti perquè serveixi d’acompanyament també a partir de l’adolescència. «S’hauria d’ampliar a l’ensenyament secundari, no tant per assentar el llenguatge sinó també per adquirir tècniques d’estudi, organització i rapidesa. Si vols continuar estudiant, necessites aquesta comprensió que t’aporta l’aplicació. La dislèxia no és una incapacitat per falta d’intel·ligència, és una dificultat d’aprenentatge que afecta la teva vida acadèmica i també les teves emocions».

Trastorns del neurodesenvolupament i malestar emocional

De fet, un estudi recent de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha alertat que els infants amb trastorns del neurodesenvolupament —i especialment les nenes— presenten més malestar emocional, un impacte que també acusen amb força les seves famílies. En aquest estudi hi han participat 300 famílies amb infants d’entre 6 i 12 anys amb dislèxia, discalcúlia o trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL) i per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

El col·legi rural d’Alpartir va ser un dels elegits el 2017 per participar en la prova pilot de l’assaig de Dytective després de ser reconegut amb la medalla al mèrit educatiu del Govern d’Aragó i de rebre un premi a la convivència del Ministeri d’Educació.

Els seus docents, amb el José Antonio al capdavant, es van posar en contacte amb la investigadora espanyola Luz Rello, doctora en Ciència Computacional i creadora de l’aplicació, per poder utilitzar l’eina. «Ara, gràcies al programa EduCaixa, en disposem gratuïtament i no sols per a la dislèxia. El fem servir de manera generalitzada, però no podíem demanar a famílies amb pocs recursos que paguessin l’app; abans ho assumíem al col·legi», afegeix el director.

Rello, diagnosticada amb dislèxia als 10 anys, dedica gran part de la seva vida professional a aprofundir en aquest trastorn de l’aprenentatge. Com ha confessat, «el més dur va ser l’aspecte emocional: pensar que ets més curt que els teus companys, tenir menys amics, sentir com riuen a classe… Quan no pots confiar en el que llegeixes o escrius i no entens per què, perds confiança en tu mateixa. És habitual que les persones amb dislèxia tinguin baixa autoestima».

A la Khloe se la veu feliç. És una noia riallera que està desitjant ballar a l’escola del seu barri, que escolta la cantant i compositora Billie Ellish i la banda de rock uruguaiana El Cuarteto de Nos, i que no para de dibuixar còmics. També pensa en els seus estudis futurs: «M’interessen la branca de criminologia de la psicologia perquè m’interessa saber com funciona el cervell dels criminals i també la pedagogia per poder ajudar persones que tinguin el mateix superpoder que jo», somriu.

Una escola reconeguda i implicada

El CEIP Ramón y Cajal de Alpartir ocupa un edifici d’una sola planta amb una teulada de dos vessants i amb panells solars. Està envoltada de cultius i turons. Les zones comunes són molt acolorides i estimulants. Un mosaic sobre rajola diu: «Per educar un infant cal el poble sencer». Hi ha mandales teixits que decoren els sostres de la zona envidriada on nenes i nens es reuneixen en assemblees i un espai per produir melmelada casolana.

A les parets del passadís hi ha els reconeixements a la seva tasca, reproduccions d’obres mestres de la pintura i biografies redactades pels infants de personatges com la mateixa Billie Ellish; Hipàcia, la primera matemàtica reconeguda de la història; Bethany Hamilton, surfista dels EUA que va sobreviure a l’atac d’un tauró, o Robaba Mohammadi, artista afganesa que no podia moure ni braços i cames i que va aprendre a pintar amb la boca.

«L’avantatge principal que tenim els mestres rurals és la proximitat amb les famílies i el territori. I més en un poble on totes les activitats culturals, trobades o concerts estan organitzats per les associacions. En aquest context, el col·legi és un participant més. El nostre repte és donar a conèixer a l’alumnat i les famílies el patrimoni cultural, natural i social de la localitat on resideixen», assegura el Juan Antonio.

La Raquel, la professora d’inclusió, coincideix que la diversitat que es dona al poble i a l’escola no és un obstacle, «són circumstàncies que enriqueixen». Potser hi té alguna cosa a veure el significat de la paraula Alpartir. «En àrab significa ‘el regal’», afirma el director de l’escola, i afegeix. «Expliquen que abans la gent es desplaçava des de zones més àrides i desèrtiques de l’Aragó i en arribar a aquesta zona es trobaven una vall molt fèrtil, un regal».