Catalunya necessita un pla de xoc de 53.800 milions en infraestructures fins al 2043, segons un estudi de les cambres

ACN Barcelona – Catalunya necessitarà una inversió de 53.800 milions d’euros en infraestructures fins al 2043 per executar les actuacions que necessita la xarxa. Així ho recull un estudi de les cambres de comerç, que apunta a projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, la remodelació de la xarxa ferroviària de Tarragona i la implementació de l’ample internacional entre Mollet i Portbou. El document també calcula que les actuacions prioritàries requereixen 14.500 milions d’euros d’inversió en els pròxims quatre anys. Per fer-ne seguiment, el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha anunciat la creació d’un Observatori d’Infraestructures, alhora que ha apostat per “un gran pacte de país” en aquest àmbit.
Així, l’estudi identifica projectes en àmbits com el transport públic, les carreteres, els aeroports, els ports, la logística o la gestió de l’aigua i l’energia.

Segons l’informe, les actuacions prioritàries identificades per a l’horitzó 2030 suposen una inversió estimada de més de 14.500 milions d’euros, amb una aportació aproximada del 77% per part de l’Estat i del 23% de la Generalitat. Aquest volum d’inversió equivaldria a uns 2.900 milions anuals.

Així mateix, l’estudi calcula que el conjunt de projectes identificats per al desenvolupament de les infraestructures catalanes requeriria fins a 53.800 milions d’euros d’inversió fins al 2043. A més, estima que per aproximar el pes de Catalunya en l’estoc estatal d’infraestructures fins al 19%, tal com estableix l’Estatut, caldria una inversió bruta de 49.921 milions d’euros entre 2026 i 2043, equivalent a uns 2.773 milions anuals.

Projectes prioritaris

Entre les actuacions destacades, hi ha projectes vinculats a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el reforç de la resta d’aeroports del territori, sobre tot el de Reus i Girona, amb connexions ferroviàries. També hi ha la finalització del Pla de Rodalies 2020-2030 amb actuacions com el desdoblament de la línia R3 fins a Vic i l’increment de l’oferta d’autobusos interurbans.

També s’hi inclouen millores a les autopistes AP-7 i AP-2, nous accessos terrestres als ports de Barcelona i Tarragona i el desenvolupament de terminals intermodals per al transport de mercaderies. En aquest àmbit, aposten per l’eix transversal ferroviari.

“Risc seriós de col·lapsar”

“Hem de donar un toc d’alerta”, ha afirmat el vicepresident tercer de la Cambra, Miquel Martí, en recordar que la majoria dels projectes no estan “ni tan sols” planificats. Així mateix, ha assegurat que si hi ha un “risc seriós de col·lapsar” i ha reivindicat que l’actual és un “moment clau i una oportunitat històrica” per millora les infraestructures de mobilitat de mercaderies i de passatgers.

A parer seu, tot això ha d’anar acompanyat d’un “nou model de governança” que s’apliqui a tots els àmbits i que marqui com a “prioritari” el principi de subsidiarietat i proximitat.

Nou observatori

En aquest context, les cambres han decidit posar en marxa l’Observatori d’Infraestructures, una iniciativa destinada a fer seguiment de la tramitació i execució dels projectes estratègics identificats en l’estudi. La plataforma té com a objectiu monitorar l’evolució de les actuacions previstes i oferir informació sobre l’estat dels projectes vinculats a les infraestructures del país.

Així, el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha defensat que Catalunya necessita un esforç sostingut, planificat i rigorós en matèria d’infraestructures i ha donat suport a la creació d’un consorci d’inversions liderat per la Generalitat per millorar l’execució dels projectes. Segons ha dit, el repte només es podrà afrontar amb la implicació de totes les administracions, el sector empresarial i la societat civil.

Santacreu ha afirmat que hi ha consens sobre quines infraestructures cal desenvolupar, però ha advertit que el model actual de planificació i execució “no funciona” i que cal replantejar-lo després d’anys d’infraexecució dels pressupostos d’inversió i manca de coordinació entre administracions.