Detingut a Tarragona un presumpte gihadista vinculat a Daesh

La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, ha posat al descobert una intensa activitat digital i ha permès identificar un segon sospitós a la província de Barcelona

La Policia Nacional, en col·laboració amb l’FBI dels Estats Units, ha detingut a Tarragona un presumpte simpatitzant de l’organització terrorista Estat Islàmic (Daesh), investigat per la seva possible implicació en activitats d’adoctrinament i capacitació terrorista. L’actuació s’emmarca en una investigació internacional que ha comptat amb la participació d’unitats policials especialitzades en la lluita contra el terrorisme. Les diligències judicials han estat dirigides per la Secció d’Instrucció del Tribunal número 1 de l’Audiència Nacional, encarregada de supervisar les actuacions relacionades amb els fets investigats.

L’origen de la investigació

La investigació va començar després que les autoritats espanyoles rebessin una alerta procedent dels mecanismes de cooperació policial internacional. La comunicació advertia de la possible presència, a les comarques de Tarragona, d’un individu que mostrava una marcada afinitat amb els plantejaments ideològics de Daesh i que mantenia una activitat especialment intensa a internet. Aquesta informació va motivar l’obertura de diverses diligències per determinar l’abast de la seva conducta i comprovar si les activitats detectades podien constituir algun delicte relacionat amb el terrorisme.

Els agents de la Comissaria General d’Informació i de la Brigada Provincial d’Informació de Tarragona van assumir les tasques d’investigació i seguiment. Segons la informació policial, els investigadors van comprovar que el sospitós accedia de manera reiterada i sistemàtica a plataformes digitals i repositoris de contingut gihadista radical. Aquests espais poden contenir propaganda extremista, materials d’adoctrinament i publicacions destinades a difondre els postulats d’organitzacions terroristes. Els investigadors també van observar que l’home utilitzava mesures de seguretat tant en l’àmbit físic com en el digital, presumptament amb la finalitat de dificultar-ne la identificació i el seguiment policial.

Un dels aspectes rellevants de les diligències va ser l’anàlisi de l’activitat digital del sospitós. El seguiment dels perfils i de les connexions investigades va permetre als agents establir una possible vinculació amb un segon individu localitzat a la província de Barcelona, que presumptament compartia pràctiques similars de radicalització. Aquesta descoberta va ampliar l’abast de les indagacions inicials, que havien començat centrades en una única persona a Tarragona. Tot i això, la informació disponible no permet afirmar que tots dos formessin part d’una cèl·lula organitzada ni que existís un pla concret per cometre un atemptat.

Seguretat i prevenció

La investigació s’emmarca en els esforços de les forces de seguretat per detectar possibles processos de radicalització violenta abans que puguin derivar en conductes de més gravetat. La difusió de propaganda terrorista a través d’internet representa un repte per als serveis especialitzats, ja que les plataformes digitals poden facilitar el contacte entre persones que comparteixen ideologies extremistes, fins i tot quan es troben en territoris diferents. En aquest context, la cooperació entre organismes policials de diversos països és una eina fonamental per identificar riscos i intercanviar informació.

Catalunya ha estat escenari de diverses investigacions policials relacionades amb el terrorisme gihadista. A les comarques tarragonines, municipis com Tortosa i l’Ametlla de Mar han aparegut en antecedents d’operacions contra possibles activitats de radicalització. La demarcació també conserva el record dels atemptats de l’agost del 2017, quan una cèl·lula terrorista vinculada a Estat Islàmic va preparar els seus plans en un immoble d’Alcanar, que va quedar destruït per una explosió accidental. Posteriorment, els terroristes van perpetrar els atacs de Barcelona i Cambrils, que van causar nombroses víctimes i van marcar profundament la societat catalana.

Pel que fa a la prevenció, els especialistes remarquen la importància de diferenciar entre les creences religioses, l’exercici legítim de la llibertat d’expressió i les conductes que poden constituir delictes de terrorisme. La radicalització violenta no es pot atribuir a una comunitat religiosa ni a un col·lectiu determinat, sinó que s’ha d’analitzar a partir de comportaments concrets i indicis verificables. També és important recordar que l’accés a continguts a internet, per si sol, no permet establir automàticament la comissió d’un delicte: correspon als investigadors reunir les proves i als tribunals valorar-les.

Entre les recomanacions de seguretat, les autoritats aconsellen no compartir propaganda que inciti a la violència, evitar la difusió de continguts extremistes i comunicar als organismes competents qualsevol amenaça concreta o activitat que pugui representar un risc real per a la població. Davant d’un contingut sospitós, és preferible utilitzar els canals oficials de denúncia i no iniciar confrontacions personals ni fer acusacions públiques sense proves. La col·laboració ciutadana pot contribuir a la prevenció, sempre des del respecte als drets fonamentals i a la presumpció d’innocència.