El Congrés Català de Sostenibilitat conclou que les empreses mantenen l’aposta per la sostenibilitat malgrat el fre regulador europeu

El Congrés Català de Sostenibilitat conclou que les empreses mantenen l’aposta per la sostenibilitat “malgrat el fre regulador europeu”

– El 90% de les empreses excloses de la CSRD pel paquet Òmnibus preveu mantenir els informes ESG i els verificadors veuen reforçada la seva funció

Malgrat el context d’incertesa reguladora i el retard en la transposició de la CSRD (Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat) al marc normatiu espanyol, moltes empreses que ja reportaven informació no financera han decidit continuar fent-ho, encara que a curt termini no tinguin una obligació legal tan clara, segons ha conclòs el IV Congrés Català de Sostenibilitat, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Un any després de l’aprovació del paquet legislatiu Òmnibus per simplificar la legislació de la UE en l’àmbit de la sostenibilitat, en l’esdeveniment s’ha insistit que la regulació ha restringit l’abast de la CSRD, però no ha alterat l’aposta per la sostenibilitat.

Sosté que, més enllà del fre europeu a la regulació, informes recents, com Beyond Compliance: Sustainability Reporting After the Omnibus, de l’empresa tecnològica osapiens, assenyalen que el 90% de les empreses excloses de l’obligació de reportar informació de sostenibilitat pel paquet Òmnibus tenen la intenció de mantenir els informes ESG. “La dada és especialment rellevant perquè, amb els canvis normatius, només quedaran obligades a reportar les empreses amb més de 1.000 empleats i 450 milions d’euros de facturació neta a partir de l’1 de gener de 2027”, s’ha assenyalat. D’aquesta manera, la sostenibilitat va més enllà de l’obligació normativa o d’un simple aspecte de reputació i es percep com una qüestió estructural de negoci.

En aquest sentit, Joan Vall, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, ha assenyalat que “la sostenibilitat està evolucionant d’un compliment normatiu a una pràctica de bona gestió empresarial, fet que reforça el paper dels auditors i experts en reporting de la informació no financera per acompanyar i assessorar aquelles empreses que decideixen continuar reportant voluntàriament”.

Per la seva banda, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha destacat que “la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó també d’eficiència econòmica, perquè el cost de no actuar és molt superior al d’emprendre la transformació”. En aquest sentit, ha remarcat que “persones i empreses necessitem un marc regulador més clar, estable i coherent, que faciliti aquesta transformació i permeti avançar amb seguretat, perquè la sostenibilitat va més enllà del debat polític i és una exigència de país”.

Defensen que el nou escenari permet diferenciar tres perfils d’empresa: les que continuaran reportant de manera voluntària (un gruix important); les que deixaran de fer-ho en desaparèixer l’obligació; i les que, a més de reportar voluntàriament, optaran també per la verificació externa de la informació com a element de credibilitat. En aquest punt, la verificació deixa de ser una obligació per convertir-se en una decisió de confiança, transparència i bon govern.

Els experts sostenen que la regulació està forçant una evolució d’un model de sostenibilitat basat en projectes puntuals a un nou model de gestió de la sostenibilitat com a qüestió estructural de negoci. I la realitat demostra que no només és la norma la que obliga, sinó el mateix mercat: clients, finançadors i proveïdors. També les demandes de matrius internacionals de la mateixa empresa i la progressiva integració de la sostenibilitat en la gestió del negoci.

Tot això deriva en una necessitat de mantenir el reporting ESG que, no només reflecteix el compromís mediambiental i la bona governança de les companyies, sinó que és una eina per prendre decisions de negoci. Per exemple, l’accés a finançament verd o sostenible, vinculat sovint a indicadors sectorials específics (emissions de CO₂, eficiència energètica, ús de recursos hídrics o gestió de residus), permet canalitzar inversions cap a la modernització de processos i tecnologies.

MOBILITAT, FINANCES I ASSEGURANCES SOSTENIBLES

Durant el IV Congrés Català de Sostenibilitat, que ha comptat amb la presència de Víctor Creixell, CEO de Tradebe Environmental Services; i Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicedegana del CEC; s’han analitzat els reptes de l’estat actual dels requeriments d’informació corporativa sobre sostenibilitat.

Àngels Fitó ha posat el focus en què “la sostenibilitat és una estructura de confiança perquè les empreses necessiten dades sòlides, les administracions han de prendre decisions complexes i la ciutadania reclama coherència entre el que mesurem i el que fem”. Fitó ha destacat també que “les universitats tenen la responsabilitat de formar professionals capaços d’entendre aquesta complexitat i transformar-la en coneixement útil”.

Per la seva banda, Víctor Creixell ha volgut apuntar que “la sostenibilitat ja no es pot entendre com un exercici aïllat de reporting o compliment normatiu. Ha de formar part de la manera com les empreses operen, prenen decisions i generen valor. Per a Tradebe l’ESG és un concepte que reforça la competitivitat i l’impacte positiu a llarg termini”.

En el congrés s’han exposat els casos del sector de la mobilitat amb la presència de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Direxis-Tusgsal, Sagalés i el Comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies. També s’han abordat els reptes que suposa la recollida, processament i difusió de dades de sostenibilitat complint amb la regulació, però dins d’un marc d’estratègia de negoci, una qüestió analitzada amb expertes i experts de Molins, Nestlé España, Aigües de Barcelona i Abertis. D’altra banda, també hi ha hagut una taula de treball sobre finances i assegurances sostenibles amb la participació de Banc Sabadell, VidaCaixa, Caixa d’Enginyers Vida i Cajamar.