El Parlament no ha resolt després de mig any els quatre expedients oberts contra diputats de Vox i Aliança Catalana

ACN Barcelona – El Parlament encara no ha resolt després de mig any els quatre expedients que la Comissió de l’Estatut del Diputat va obrir a l’octubre contra diputats de Vox i Aliança Catalana per determinar si han vulnerat el Codi de Conducta. A més, ja s’han acumulat sobre la taula d’aquesta comissió dos possibles casos més. L’últim són les polèmiques declaracions del diputat de Vox Alberto Tarradas insinuant que podrien deportar la diputada d’ERC Najat Driouech i que van encendre el ple del Parlament. Tant els quatre casos amb expedients oberts com els dos més recents afecten diputats de Vox i Aliança. Alguns fan referència a polèmiques de fa més d’un any i no s’ha resolt cap cas aquesta legislatura a través d’aquesta via.
Els quatre expedients oberts

En tot el 2025 la Comissió de l’Estatut del Diputat només s’ha reunit dues vegades: La primera, l’1 d’octubre per ratificar Antoni Castellà com a president de la Comissió de l’Estatut del Diputat. El càrrec estava vacant des del juliol quan Judith Toronjo va passar a presidir la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) en substitució de David Saldoni, que va renunciar a l’escó de diputat. I la segona i última reunió fins avui dia ha estat el 23 d’octubre, en què es van obrir quatre procediments de verificació contra diputats de Vox i d’Aliança Catalana.

Concretament, dos expedients contra el portaveu de Vox, Joan Garriga. Un per penjar cartells amb la inscripció ‘Companys assassí’ a les finestres dels seus despatxos i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del 2025 vinculant socialistes i prostitució.

Hi ha obert un altre expedient a la també diputada de Vox Júlia Calvet, a instàncies del PSC. A principis de juliol del 2025, a la Comissió de Polítiques de Joventut, la diputada va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de “liderar un dels casos de corrupció més grans de la història d’aquest Parlament”, en referència a la DGAIA.

La comissió de l’Estatut del Diputat també va obrir un procediment de verificació a la diputada i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a petició d’ERC. L’alcaldessa de Ripoll va acusar la diputada dels republicans Najat Driouech de “normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic” per portar vel.

En canvi, la majoria de la comissió va rebutjar el procediment contra la diputada de la CUP Laure Vega per dir al ple del 12 de març del 2025 que a Catalunya “llençar pedres als Mossos i cremar contenidors és un fet cultural propi”, citant una piulada de l’humorista Manel Vidal.

Dos casos pendents per fer la valoració inicial

L’últim cas que la Mesa del Parlament ha enviat a la Comissió de l’Estatut del Diputat són les polèmiques declaracions del diputat de Vox Alberto Tarradas contra la diputada d’ERC Najat Driouech insinuant que la podrien deportar. “De moment no ho farem”, va dir textualment en el ple de la setmana passada. Tot i que Tarradas va demanar disculpes hores després i es van retirar aquestes declaracions del Diari de Sessions, la Mesa va decidir d’ofici, sense que cap grup ho demanés, enviar aquest cas a la Comissió de l’Estatut del Diputat. A més, ha encarregat un estudi jurídic per decidir si emprèn accions legals contra Tarradas.

D’altra banda, al març, la Mesa va traslladar a la Comissió de l’Estatut del Diputat les declaracions del diputat de Vox Rafael Villalonga per referir-se a la CUP com a “delinqüents”.

La comissió encara no s’ha reunit des de l’octubre passat, per tant, no ha decidit si obre un procediment de verificació sobre aquests dos últims casos. Així mateix, des de la Mesa han demanat celeritat a la comissió.

En tots els casos que s’obri aquest procediment de verificació, la comissió haurà de fer un informe que s’elevarà a la Mesa tipificant una eventual conculcació del Codi de Conducta. Els diputats afectats per aquests expedients tindran dret a exposar la seva versió, tant per escrit com oralment, en el termini de 15 dies des que reben la notificació. La decisió final sobre una hipotètica sanció recau en la Mesa i pot ser en forma d’amonestació pública o multa entre els 600 i els 12.000 euros.

Rull ja va demanar celeritat el setembre passat

En una entrevista a l’ACN, el president del Parlament, Josep Rull, va demanar el setembre passat “celeritat” perquè la cambra resolgui “entre setembre i octubre” els casos oberts contra diputats per determinar si han incomplert el Codi de Conducta. Més de mig any després, la comissió encara no ha entregat els informes pertinents a la Mesa.

A principis de la legislatura els serveis jurídics del Parlament van fer un informe sobre la jurisprudència al voltant dels discursos odi i van concloure que la llibertat d’expressió és molt àmplia. Per aquest motiu, la Mesa va establir que, davant de possibles casos de delicte d’odi, no s’interrompi els diputats a l’hemicicle i es traslladi posteriorment a la Comissió de l’Estatut del Diputat perquè ho analitzi. De fet, la presidència del Parlament va comunicar als grups que utilitzin la via d’aquesta comissió quan creguin que un diputat  o diputada ha pogut vulnerar el Codi de Conducta.

Què diu el Codi de Conducta?

L’article 7 del Codi de Conducta del Parlament, que no forma part del Reglament, estableix que els diputats han de tenir “en tot moment” una conducta “respectuosa, escrupolosa i exemplar” amb els altres diputats i amb la ciutadania.

El document també afirma que l’actitud ha de ser “exemplar” d’acord amb el principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra.

L’article 27 estableix el règim sancionador. Si la Mesa, tenint en compte les conclusions de la comissió de l’Estatut dels Diputats, considera que s’ha comès una infracció, pot imposar al diputat o diputada les sancions d’amonestació pública o una multa d’entre 600 i 1.200 euros.

A més, si la Mesa considera que la infracció és molt greu, pot proposar al ple que acordi la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària mentre el diputat o diputada no resolgui la situació d’incompliment. La decisió del ple no pot ser objecte de sol·licitud de reconsideració, però sí que es pot sol·licitar la reconsideració de la proposta de la Mesa al ple.