El polèmic repte d’excrements tanca dues piscines a PortAventura

Dues piscines del Caribe Aquatic Park van haver de ser desallotjades temporalment després de detectar-se excrements a l’aigua durant la tarda del dimarts 18 d’agost

Una tarda de diversió al Caribe Aquatic Park de PortAventura World va quedar interrompuda per a nombrosos visitants quan els socorristes van ordenar sortir de dues de les piscines del recinte. Els fets es van produir pels volts de les 16.30 hores del dimarts 18 d’agost de 2026, després que es detectessin restes fecals a l’aigua. El personal va procedir a desallotjar les zones afectades i impedir temporalment el bany mentre s’aplicaven les mesures de neteja, control i desinfecció corresponents.

Tancament preventiu

Les imatges enregistrades per alguns dels assistents no van trigar a circular per les xarxes socials. En diversos vídeos es podien observar espais aquàtics sense banyistes mentre els usuaris esperaven fora de l’aigua. L’episodi va provocar sorpresa i indignació entre les persones que aquell dia havien escollit el parc aquàtic de Vila-seca per combatre les elevades temperatures d’agost.

PortAventura World va explicar que davant la detecció de femtes, vòmits o altres residus orgànics visibles s’activa el protocol sanitari previst per a aquest tipus de situacions. Aquest procediment comporta, en primer lloc, impedir de manera immediata que els visitants continuïn banyant-se i mantenir la piscina fora de servei fins que els responsables tècnics considerin que les condicions de l’aigua s’han normalitzat.

La presència de matèria fecal en una piscina no és únicament una qüestió desagradable. Des d’un punt de vista sanitari, pot comportar una contaminació microbiològica de l’aigua. Entre els microorganismes que poden estar relacionats amb aquest tipus de contaminació hi ha bacteris com l’Escherichia coli o protozous com el Cryptosporidium, motiu pel qual els gestors de piscines han de disposar de plans d’autocontrol i actuar amb rapidesa davant qualsevol incidència.

En conseqüència, desallotjar un vas no significa necessàriament que s’hagi produït una situació de risc greu per als banyistes, sinó que forma part precisament de les mesures preventives destinades a evitar-lo. Els processos poden incloure la retirada dels residus, la revisió dels paràmetres de l’aigua, actuacions sobre els sistemes de desinfecció i el manteniment de la instal·lació tancada durant el període necessari abans d’autoritzar novament el bany.

L’incident ha adquirit especial ressò perquè arriba en ple debat sobre l’anomenat «repte marró». Amb aquesta expressió s’han popularitzat els episodis en què apareixen excrements en piscines públiques i que, en alguns casos, els responsables municipals han atribuït a comportaments voluntaris o actes vandàlics. No obstant això, cal diferenciar aquests casos de les incidències accidentals, especialment les que poden produir-se amb infants petits.

Indignació dels usuaris

En el cas concret de PortAventura, diversos usuaris van relacionar ràpidament l’incident amb aquesta pràctica a través de les xarxes socials. Tanmateix, no s’ha fet pública cap prova que permeti assegurar que la presència dels excrements fos conseqüència d’un acte deliberat. Per tant, parlar del repte serveix per contextualitzar un problema que s’està repetint a Catalunya, però no permet atribuir automàticament una intencionalitat als fets registrats al parc aquàtic.

El Caribe Aquatic Park és una de les principals instal·lacions d’oci aquàtic de la Costa Daurada. El recinte, integrat a PortAventura World, disposa de més de 50.000 metres quadrats i ofereix diverses piscines, zones infantils i atraccions aquàtiques. Això explica que qualsevol tancament puntual tingui un impacte immediat sobre un nombre considerable de visitants, especialment durant el mes d’agost.

La situació es va poder normalitzar després de l’aplicació dels protocols corresponents i el parc ha continuat desenvolupant la seva activitat. Segons el calendari oficial, el Caribe Aquatic Park manté durant aquests dies d’agost la seva temporada d’obertura, de manera que l’episodi no ha comportat el tancament general de les instal·lacions.

La indignació expressada per alguns banyistes també s’explica pel context meteorològic i vacacional. Durant els períodes de temperatures elevades, les piscines municipals, els parcs aquàtics i altres zones de bany es converteixen en espais especialment demandats. Quan una instal·lació ha de quedar temporalment inutilitzada per una conducta incívica, les conseqüències les assumeixen tant els responsables de l’equipament com centenars de persones que no tenen cap relació amb l’incident.

Un problema recurrent

El cas de PortAventura no és un fet completament aïllat. Durant l’estiu de 2026 s’han conegut incidents similars en diverses piscines de Catalunya. Municipis com Tàrrega, Pallejà, Bellpuig, Besalú, Vila-seca, Vic, Lleida o Mollerussa han aparegut relacionats amb episodis de presència d’excrements en instal·lacions aquàtiques, alguns dels quals han obligat a suspendre temporalment el bany.

Un dels casos més repetits s’ha produït a Bellpuig, on durant aquest estiu s’han registrat diversos episodis en un període molt curt de temps. En altres municipis, els ajuntaments han reaccionat amb comunicats públics reclamant civisme i recordant que aquestes accions generen despeses extraordinàries de neteja i desinfecció, a més de perjudicar totes les persones que utilitzen els equipaments.

A Tàrrega, per exemple, ja es va registrar a finals de juny un episodi de contaminació fecal en una piscina. Al juliol també es van produir tancaments en altres punts del territori. A Pallejà, una de les piscines va haver de quedar temporalment fora de servei després d’una nova troballa. La successió de casos ha contribuït a popularitzar l’expressió «repte marró», encara que no tots els incidents poden considerar-se necessàriament accions intencionades.

El fenomen també posa sobre la taula la influència de les xarxes socials en determinats comportaments. Els suposats reptes virals poden proporcionar visibilitat a accions incíviques que, sense aquesta difusió, probablement tindrien un abast molt més limitat. Publicar o celebrar aquest tipus de conductes pot contribuir a amplificar-les, de manera que institucions i experts acostumen a reclamar responsabilitat també a l’hora de compartir vídeos i continguts.

Més enllà de les molèsties, el principal problema d’aquests episodis és que una sola incidència pot obligar a aturar l’activitat de tota una piscina, mobilitzar personal, aplicar tractaments sanitaris i deixar temporalment sense servei centenars d’usuaris. Quan l’acció és deliberada, per tant, no es tracta simplement d’una broma: perjudica treballadors, famílies, infants i la resta de persones que han pagat per accedir a la instal·lació.