Justícia fa una prospecció al carrer Jacint Barrau de Reus per ubicar el pou d’una possible fossa franquista

ACN Reus – Aquest dimarts el Departament de Justícia ha fet una prospecció al carrer Jacint Barrau de Reus per tal d’ubicar el pou d’una possible fossa franquista, ubicada entorn de l’antiga fàbrica de Pich i Aguilera. Amb l’ajuda d’un georadar, els tècnics han inspeccionat el terreny. L’Ajuntament de Reus va presentar el desembre un informe a la Generalitat de Catalunya identificant quatre localitzacions hipotètiques. Un testimoni va ubicar el pou amb restes inhumades el 1951, en un punt on hi va haver un camp de concentració franquista. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha destacat que ara “es passa del testimoni oral a la memòria i el coneixement, a la ubicació de l’objecte i del lloc físicament”.
La intervenció consisteix en una prospecció amb georadar al mateix carrer Jacint Barrau en els quatre punts delimitats en una investigació de l’Arxiu de Reus. Dos són al mateix carrer i els altres dos al pati de l’institut Baix Camp. Un cop feta la inspecció, en dues o tres setmanes, la Direcció General de Memòria Democràtica hauria de publicar un informe amb les conclusions. Tot i la prospecció, no està garantit que es pugui localitzar el pou.

Memòria Democràtica ha iniciat aquests treballs després que al desembre passat, l’arxiu de la ciutat va presentar un estudi a la Generalitat on es determinaven quatre possibles llocs on podria trobar-se la fossa. En cas d’ubicar el pou, el Departament de Justícia podria fer una intervenció arqueològica per comprovar si hi ha restes humanes i llavors decidir si exhumar-les i dignificar l’espai.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha agraït la tasca feta per l’Arxiu i per la regidora Flores i ha remarcat que “ha permès que es trobi un espai més o menys acotat” per tal de fer la prospecció. “Esperem que Memòria Democràtica segueixi amb la investigació”, ha afegit.

Fossa franquista

El 2001, un veí de Reus, Antoni Batlle, va deixar per escrit que entre l’Escola del Treball (ara l’institut Baix Camp) i l’antiga fàbrica de Pich Aguilera hi havia un pou de dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres. Batlle explica que un familiar seu va baixar l’any 1951 a comprovar en quin estat es trobava el pou i va descobrir que s’hi apilaven “desenes” de cadàvers. En comentar-ho als superiors, el propietari va decidir tancar el forat.

La hipòtesi és que els cossos dels pous siguin víctimes de la repressió franquista a la capital del Baix Camp durant els primers mesos de la postguerra. El 15 de gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a la ciutat i es va instal·lar un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i en dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou. Flores, que també és historiadora, ha detallat que les víctimes, segurament, tenien alguna “responsabilitat” en la República.

L’últim any diversos historiadors locals han estat treballant per localitzar aquest pou per tal de traspassar la informació a la Generalitat i que s’obrís la fossa. Joan Olivella i Cristian Muñoz, juntament amb l’arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet dels propietaris de la indústria, van descobrir una possible ubicació. Gràcies a una imatge aèria d’un bombardeig durant la Guerra Civil, van determinar que el pou no estaria al complex de la fàbrica, sinó al carrer de Jacint Barrau.

Recerca de l’Arxiu de Reus

Flores ha destacat que el descobriment d’aquesta imatge aèria els va “obligar a pensar en el conjunt, en tota la zona d’aquella àrea delimitada entre quatre carrers molt grans”. El segle passat, aquest espai va patir una “transformació” i, des de l’Arxiu de Reus, han consultat la documentació urbanística per tal d’observar “l’evolució” i ubicar les possibles localitzacions del pou.

Entre la documentació aportada a Memòria Democràtica, hi ha el conveni entre l’Ajuntament, la fàbrica i l’Escola del Treball on s’indica la cessió d’un pou. De fet, també hi ha un plànol on es dibuixa la localització.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació ha assenyalat que es tracta de “passar del testimoni oral, que és una de les branques per les quals arribem a la memòria i al coneixement, a la concreció amb la ubicació de l’objecte i el lloc físicament”. “Si es troba físicament, és la suma de tots aquests elements i, sobretot, és el que permet passar a un pas següent”, ha dit Flores tot recordant que a partir d’ara la “competència” és de la Direcció General de Memòria Democràtica.