L’Audiència de Tarragona celebrarà enguany cinc macrojudicis, incloent Innova, Inipro i el de la cooperativa de l’Aldea

ACN Tarragona – L’Audiència de Tarragona celebrarà enguany cinc macrojudicis: el de la peça principal del cas Innova, el cas Inipro, el de la cooperativa de l’Aldea, un sobre blanqueig de capitals amb 42 acusats i un de relacionat amb tràfic de drogues. Ho ha explicat aquest dimarts el president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, en el marc de la reunió de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s’ha celebrat a Tarragona i que ha comptat amb la presència de la presidenta del TSJC, Mercè Caso. Perarnau ha reiterat la situació de saturació que viuen des de fa anys. Per alleugerir el col·lapse, ha reclamat més magistrats i s’han començat a fer vistes a la tarda, fet que ha valorat positivament.
Caso ha celebrat que des del Ministeri de Justícia s’hagi aprovat l’arribada de 91 magistrats a Catalunya per aquest any i 91 més per l’any vinent. “El que ens preocupa és d’on sortiran aquests jutges”, ha dit, i ha reclamat que les noves convocatòries siguin més nombroses. A banda, ha incidit en el fet que siguin jutges catalans, per evitar que en el futur hi hagi trasllats, com passa ara, de magistrats que volen retornar als seus llocs d’origen. En aquest sentit, ha considerat que si hi ha pocs jutges catalans en bona part és perquè “el món del dret encara ofereix oportunitats de feina a tots els nous estudiants de dret”. “Hem de promoure vocacions en l’àmbit universitari”, ha raonat Caso.

Pel què fa a la demarcació de Tarragona, Perarnau ha concretat que “amb caràcter preferent”, han proposat l’arribada d’un jutge per les seccions penals de l’Audiència, d’un jutge penal per a la ciutat de Tarragona, d’un de social per Reus i d’un de primera instància d’instrucció per a Valls. El president ha confiat en que aquestes places puguin cobrir-se aquest any.

Aquesta manca de magistrats provoca un col·lapse en tot l’àmbit judicial. Perarnau ha manifestat que únicament a la secció segona de l’Audiència hi hagi dinou judicis amb jurat popular previstos per celebrar-se aquest any. Cadascun pot allargar-se més d’una setmana. De fet, els representants del sector han afirmat que amb el personal actual no hi ha marge ni tan sols per donar sortida a tots els nous casos que arriben.

Tot plegat, i combinat amb l’alt volum de macrocauses pendents, fa que tot el sistema s’endarrereixi i la justícia no es pugui implementar correctament. “Les dilacions indegudes les apliquem sistemàticament”, ha lamentat Perarnau. Més enllà dels cinc grans judicis previstos per aquest 2026, de cara a l’any vinent el president de l’Audiència tarragonina confia en que es pugui celebrar el judici del cas IQOXE.

“Aquest any, sí”

Pel que fa la construcció del Fòrum Judicial de Tarragona, Perarnau ha avançat que les obres començaran durant aquest primer trimestre de l’any, a priori “a mitjans de març”. La durada prevista és d’un parell i escaig d’anys. “Aquest any, sí”, s’ha felicitat Caso.

El nou edifici permetrà unificar els diferents jutjats que ara estan repartits per la ciutat i facilitar la implementació de la nova llei d’eficiència que s’ha començat a posar en marxa aquest gener. “Tarragona serà la gran joia de la llei”, perquè l’edifici “estarà pensat per al nou sistema”, ha indicat la presidenta del TSJC.

Caso ha valorat que de moment la nova llei està funcionant de manera una mica desigual en els diferents jutjats. D’entrada hi ha “inquietud” entre les seus per aplicar-la perquè suposa “un gran canvi”, però la presidenta defensa el nou marc legal, que aportarà “especialització”. Amb tot, un dels factors diferencials entre territoris és que hi hagi o manqui una oficina judicial. “Als partits que ja tenien la nova oficina judicial, el canvi ha estat més natural, com a Amposta”, ha dit. D’altra banda, on no n’hi havia “com a Reus, els està costant més perquè és un canvi molt més brusc”, ha subratllat. En alguns casos fins i tot, s’ha mostrat partidària de “revisar les relacions de llocs de treball per a cadascun dels serveis”. Malgrat això, ha assegurat que tothom treballa “en una mateixa direcció, i això ja és molt”.