Obren un local a Montblanc per reutilitzar, reparar i donar una segona vida a objectes i roba usats

ACN Montblanc – Un grup de dones de l’Ateneu Empelt de Montblanc ha impulsat l’obertura d’un local per reutilitzar i reparar objectes i roba usats, amb l’objectiu de donar-los una segona vida. Actualment, compten amb més d’un centenar de socis que paguen 5 euros anualment i poden passar a recollir qualsevol de les peces que tenen al traster. El projecte s’anomena Caktus, amb la idea de promoure diverses “branques”: reutilitzar objectes, fer reparacions i una tercera línia més pedagògica per treballar amb les escoles la reducció del consum. Una de les responsables del projecte, Marcy Powbers, explica a l’ACN que atenen persones “vulnerables”, “però també hi ha gent més gran que ens agraden les coses antigues”, afegeix. I gent jove que busca roba.
El Jorge Jiménez ve cada divendres al local carregat amb un carro ple de coses. Avui porta làmpades, un joc del Monopoli i unes decoracions de Nadal. “A mi em destorba, ho he de donar, a veure si hi ha algú que ho pugui aprofitar”, diu. “Intento anar desprenent-me del que tinc i no utilitzo”, afegeix. Hi ha tota mena de coses: roba, sabates, llums de sostre, vaixelles, joguines, llibres…

Al local no hi para d’entrar gent. Uns arriben amb furgoneta per deixar tota mena d’objectes, i els altres fan una ullada per veure que es poden emportar. Powbers comenta que la idea va sorgir fa un parell d’anys i volien que l’Ajuntament de Montblanc els cedís un espai. Finalment, no ho han aconseguit, però han trobat un local més econòmic. El lloc és petit, i per això les coses més grans les traspassen directament a través d’un grup de WhatsApp on hi ha 450 persones.

Allargar la vida útil

Powbers reconeix que els últims anys la reutilització està “de moda”. Sobretot ho han notat amb la gent jove que s’apropa a buscar roba. Tot i això, apunta que els abocadors estan “plens” i els recursos cada cop són més “limitats”. “Cada vegada hi ha més gent al món i menys recursos. Tot està fet per llançar, doncs no! Hem de reutilitzar, reaprofitar i comprar menys si podem”, reflexiona.

Hi ha un equip del projecte que es dedica a reparar tot allò que arriba al local i que no funciona. El Dani és de Picamoixons (Alt Camp) i explica que “netegen i reparen” els aparells per “retornar-los al cicle de vida útil”. “Cada cop es fabrica tot perquè duri el mínim, dos o tres anys”, lamenta. “Intentem redissenyar-ho, canviar peces perquè duri més o buscar una altra funció”, remarca.

El Dani també està vinculat a organitzacions internacionals per fer “pressió” a les empreses perquè “canviïn les polítiques de disseny: que es facin càrrec de les reparacions, que hi hagi recanvis i que tot duri més”, conclou. A més, organitzen tallers per donar les eines a la gent perquè “aprengui tot el que és bàsic”.