Salou recupera una joia històrica gairebé 200 anys després

La històrica Font de la Duana torna a ocupar el seu emplaçament original després d’una restauració minuciosa que en recupera tant l’aspecte com la utilitat pública

Salou ha recuperat un dels elements més representatius del seu passat marítim i comercial. La Font de la Duana, inaugurada l’any 1828 i vinculada durant dècades a la vida quotidiana del municipi, torna a formar part del paisatge urbà gairebé dos segles després de la seva posada en servei. L’actuació permet retornar als veïns i visitants una peça patrimonial que havia estat desmuntada des del 2006, quan es va enderrocar l’antic edifici administratiu al qual estava incorporada.

Un llegat marítim

La font va néixer en una època d’importants transformacions per a Salou. Durant el segle XIX, la localitat reforçava la seva connexió amb el comerç marítim i consolidava el port com un enclavament estratègic de la costa catalana. En aquell context, disposar d’un punt públic d’aigua potable representava una millora considerable per a la població, però també per a totes les persones que treballaven o arribaven a través de l’activitat portuària.

Inaugurada l’any 1828, la Font de la Duana va ser la primera font pública d’aigua potable de Salou i una de les primeres instal·lacions d’aquestes característiques a Catalunya. La seva construcció va facilitar l’accés a l’aigua en un moment en què aquest recurs no arribava directament als habitatges amb la facilitat actual. Per aquest motiu, la font es va convertir ràpidament en un lloc d’ús habitual i en una infraestructura essencial per al funcionament del municipi.

El seu servei no es limitava al proveïment dels residents. L’aigua també arribava fins als abeuradors destinats als animals situats als voltants de la Capitania Marítima. Així mateix, alimentava diverses sortides instal·lades a l’Espigó del Moll, on s’utilitzava per a la neteja, el proveïment de les embarcacions i l’atenció de les necessitats dels mariners que feien escala al port.

La construcció d’aquesta font va coincidir amb una etapa decisiva per al creixement de Salou. Durant aquells anys es van aixecar o impulsar altres infraestructures relacionades amb la Duana, la Capitania Marítima i el mateix espigó. Totes responien a la voluntat de modernitzar la localitat i aprofitar la seva posició privilegiada davant del Mediterrani.

També va existir l’ambiciós projecte d’habilitar un canal navegable que connectés Salou amb Reus. Tot i que aquella iniciativa no es va arribar a desenvolupar tal com s’havia imaginat, reflecteix la importància que havia assolit el port i la intenció de convertir aquesta zona en una porta comercial de referència. La Font de la Duana formava part d’aquell període d’expansió, obertura i transformació econòmica.

La instal·lació es va inaugurar durant el regnat de Ferran VII. Com a record d’aquella circumstància històrica, una de les aixetes va rebre el nom del monarca, mentre que la segona va quedar associada a la seva esposa, Maria Josepa Amàlia de Saxònia. Aquest detall permet entendre que la font no era només una obra funcional, sinó també un element representatiu de l’època en què va ser construïda.

Durant molts anys, tant la Duana com la seva font van formar una imatge reconeixible de la façana marítima salouenca. Nombroses generacions hi van passar pel davant, van utilitzar les seves aixetes o la van contemplar com una part habitual del paisatge. El monument es va acabar convertint en un testimoni de la relació històrica entre Salou, el mar i les activitats comercials desenvolupades al voltant del port.

La situació va canviar l’any 2006, quan es va enderrocar l’antic edifici administratiu de la Duana. Davant la impossibilitat de mantenir la font en aquell moment, els responsables municipals van optar per desmuntar-la amb cura. Les peces es van retirar una a una i es van traslladar a les dependències de la brigada municipal per garantir-ne la conservació.

Aquell procés va ser fonamental perquè la font es pogués recuperar anys després. En lloc de perdre’s durant l’enderroc, els blocs de pedra i els diferents components van quedar protegits a l’espera d’un projecte que permetés retornar-los la configuració original. La decisió de conservar-los va fer possible que aquest element històric no desaparegués definitivament de la ciutat.

Durant prop de dues dècades, la font va romandre fora del seu emplaçament habitual. Tanmateix, va continuar present en la memòria de molts veïns que recordaven la seva antiga ubicació i el paper que havia exercit. La seva absència també va posar de manifest la importància de protegir aquells elements urbans que, encara que puguin semblar modestos, ajuden a explicar com es vivia i com van evolucionar les poblacions.

La recuperació s’ha dut a terme respectant la imatge tradicional de l’estructura. L’arc de pedra, el cos central, les aixetes i la pica inferior tornen a formar un conjunt integrat a la façana del nou edifici aixecat al solar. La font recupera així la seva presència monumental sense quedar aïllada de l’entorn urbà actual.

L’emplaçament es troba a la confluència dels carrers Barcelona i Llevant, una zona transitada que funciona com a accés a un dels principals eixos comercials i ciutadans de Salou. La presència de la font aporta un nou atractiu cultural a l’entorn i permet que residents i turistes coneguin una part de la història local mentre recorren el centre del municipi.

L’actuació també demostra que el patrimoni històric pot conviure amb noves construccions i serveis. La Font de la Duana no es presenta com una peça tancada en un museu, sinó com un element integrat en l’activitat diària. La seva recuperació connecta el passat portuari de Salou amb una localitat moderna que rep cada any nombrosos visitants.

El valor d’aquesta intervenció va més enllà de la reconstrucció material. Tornar a instal·lar la font representa recuperar una referència emocional per a la ciutadania i reforçar el sentiment de pertinença. Cada pedra conservada recorda una etapa en què Salou començava a obrir-se al comerç, a millorar els seus serveis i a desenvolupar una identitat estretament relacionada amb el Mediterrani.

La conservació d’aquests elements també pot contribuir a diversificar l’oferta turística. A més de les platges, el passeig marítim i els espais d’oci, Salou disposa d’un patrimoni històric que permet explicar la seva evolució. La font es pot incorporar a recorreguts culturals al costat d’altres punts d’interès i servir com a recurs divulgatiu per a centres educatius, associacions i visitants.

Una font viva

Les persones que s’hi acostin per contemplar-la ho han de fer amb respecte, evitant pujar damunt la pica, manipular les peces de pedra o deixar residus a l’entorn. Com que es tracta d’un element històric d’ús públic, la seva conservació depèn tant del manteniment municipal com del comportament responsable de les persones que passen per la zona. També és recomanable fer la visita sense bloquejar la vorera ni dificultar el pas d’altres vianants.

Per conèixer millor el conjunt, pot ser útil observar els materials, la disposició de l’arc i la manera com la font queda incorporada al nou edifici. Les famílies poden aprofitar la visita per explicar als més petits com s’obtenia aigua abans de la generalització de les xarxes domèstiques i per què aquestes instal·lacions eren essencials per als pobles vinculats als ports i a les rutes comercials.

La recuperació patrimonial ofereix, a més, una oportunitat per reflexionar sobre la importància de documentar, desmuntar i emmagatzemar correctament els elements històrics quan una obra obliga a retirar-los. Sense el treball de conservació realitzat des del 2006, la reconstrucció hauria estat molt més difícil o fins i tot impossible. L’experiència demostra que la planificació a llarg termini pot evitar pèrdues irreparables.