País Basc, Madrid i Catalunya són les comunitats amb millor sanitat pública, segons la percepció dels espanyols

• Un de cada cinc usuaris de la sanitat pública a Madrid i Balears puntua amb excel·lent el sistema sanitari de la seva comunitat
• Habitatge, sanitat i la situació econòmica (impostos, inflació, desocupació) són les principals preocupacions dels espanyols a les seves respectives regions

Més imatges i so d’aquestes declaracions a l’enllaç https://servimedia.tv/EstudioIpsosMejorSanidad

La sanitat pública és una de les principals preocupacions de la societat espanyola, ja que un 48% dels ciutadans espanyols la situa com el segon aspecte que més els inquieta a la seva comunitat autònoma, només per darrere de l’habitatge (54%) i per davant de la situació econòmica -impostos, inflació o desocupació- (27%).

Així ho reflecteix un estudi realitzat per Ipsos sobre la percepció de la sanitat pública a Espanya, basat en 6.000 entrevistes, que situa la valoració mitjana del sistema sanitari públic en un 6,3 sobre 10. En conjunt, més de la meitat dels ciutadans atorga puntuacions positives, entre l’aprovat i el notable, i el 13% qualifica el sistema com a excel·lent.

L’habitatge és la principal preocupació a la majoria de les comunitats autònomes, amb màxims a Balears (79%), Illes Canàries (64%) i País Basc (62%). Per la seva banda, la sanitat assoleix nivells especialment alts de preocupació a La Rioja i Navarra (ambdues amb un 66%) i Galícia (58%), mentre que aspectes econòmics -com impostos i inflació- generen més inquietud a Astúries (38%), Extremadura (36%) i Castella i Lleó (34%).

Els resultats mostren diferències rellevants en la percepció del sistema sanitari entre comunitats autònomes, tant en la valoració global com en aspectes relacionats amb l’accés o l’organització dels serveis. País Basc (28%), Madrid (26%) i Catalunya (22%) lideren la classificació de les comunitats autònomes amb més qualitat en matèria sanitària en rebre les millors valoracions per part del conjunt de tots els espanyols. A l’extrem contrari se situen Extremadura (2%), Ceuta (1%) i Melilla (0%).

En declaracions a Servimedia, la directora d’Opinió d’Ipsos, Silvia Bravo, va explicar que “la sanitat pública continua al centre del debat” perquè “gairebé un de cada dos espanyols la situa com la seva segona major preocupació referida a la comunitat autònoma només darrere de l’habitatge, que continua sent el principal problema percebut”.

L’estudi mostra, a més, que Balears i Madrid són les comunitats autònomes amb més proporció de ciutadans que puntuen el sistema sanitari de la seva comunitat en concret com a excel·lent (25% i 19%, respectivament), molt per sobre de la mitjana nacional (13%). Les segueixen Múrcia i Navarra, mentre que País Basc, Castella-la Manxa, Cantàbria o La Rioja registren els percentatges més baixos d’excel·lència en la valoració del seu sistema sanitari.

La capacitació de metges i personal d’infermeria se situa entre els aspectes més ben valorats del sistema sanitari públic, amb un 33% de valoracions d’excel·lència. Madrid i Cantàbria destaquen en capacitació mèdica amb nivells d’excel·lència del 40% o superiors, mentre que Navarra sobresurt especialment en l’àrea d’infermeria i tracte personal.

CONFIANÇA EN ELS SANITARIS

Segons l’estudi, els resultats reflecteixen que la sanitat pública manté una valoració global positiva entre els ciutadans, especialment pel que fa a la confiança en els professionals sanitaris. Al mateix temps, posa de manifest que els aspectes relacionats amb l’accés al sistema, com els temps d’espera, continuen sent un dels principals punts d’atenció per als usuaris.

A l’extrem contrari, els temps d’espera per rebre una consulta mèdica, una prova diagnòstica o una intervenció quirúrgica són els aspectes pitjor valorats del sistema sanitari públic, amb només un 5% de valoracions d’excel·lència a escala nacional. En aquest àmbit, Illes Balears, Madrid, Canàries i Cantàbria presenten les valoracions més favorables, mentre que La Rioja i País Basc registren els nivells més baixos.

Els principals problemes d’accés a la sanitat pública a Espanya es concentren en les llistes d’espera i en les dificultats per aconseguir cita. El 60% dels usuaris assenyala les llistes d’espera per a intervencions, consultes o proves diagnòstiques com la major dificultat, mentre que un 55% apunta a problemes per obtenir cita en atenció primària o especialitzada. Altres obstacles, encara que de menor pes, són les dificultats del sistema de cita en línia o telefònica (33%) i els canvis freqüents de personal assignat (31%).

Pel que fa a les llistes d’espera, el 63% dels espanyols percep un empitjorament en els últims dos anys, amb nivells especialment insatisfactoris en aquest sentit a La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa o Astúries.

La directora d’Opinió d’Ipsos va subratllar que esperar per ser atès continua sent “el principal problema que reporten els espanyols” i va destacar que un 42% creu que la seva comunitat “no està fent prou per reduir-les”. Tanmateix, va afegir que aquesta percepció és més positiva en regions com Madrid, País Basc, Balears, Aragó o Múrcia, els ciutadans de les quals pensen que sí que s’estan duent a terme les mesures necessàries per reduir l’espera.

Els resultats de l’estudi reflecteixen que, malgrat la valoració positiva del sistema sanitari, l’accés i les llistes d’espera continuen sent els principals reptes percebuts pels ciutadans.

La percepció sobre l’evolució de les llistes d’espera mostra un empitjorament en els últims anys. Al mateix temps, s’observen diferències territorials i una part de la població que percep millores, cosa que reflecteix que l’experiència dels usuaris pot variar segons el context regional.

L’estudi es basa en 6.000 entrevistes a ciutadans majors de 18 anys, usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 29 de gener i el 17 de febrer de 2026 en totes les Comunitats i Ciutats Autònomes.

La mostra inclou 1.000 entrevistes a la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. El marge d’error és de ±1,39% per al total de la mostra i ±2,38% per a la mostra de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.