Un estudi amb participació del CREAF constata que els rius amb castor europeu emmagatzemen un 26% més de carboni

ACN Cerdanyola del Vallès – Un estudi liderat per la Universitat de Birmingham i amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), conclou que els trams de riu amb presència de castor europeu acumulen un 26% més de carboni al llarg de l’any. La recerca, publicada aquest dimecres a Communications Earth & Environment, atribueix aquest efecte a les preses que construeix aquest mamífer, que retenen sediments i matèria orgànica i converteixen aquestes zones en embornals persistents de carboni. L’equip també destaca que aquestes estructures contribueixen a infiltrar millor l’aigua al subsòl i a recarregar els aqüífers.
L’estudi analitza durant un any un tram de 800 metres d’un riu de la conca del Rin, a Suïssa, on hi ha presència de castor des del 2010. Els investigadors van comparar la zona fluvial anterior a les preses, la modificada pel castor i la posterior a les preses, per mesurar tots els fluxos de carboni entrants i sortints del sistema.

Per fer-ho, van combinar mesures de cabal, sensors automàtics, mostrejos d’aigua i cambres de gas per quantificar emissions de diòxid de carboni i metà, a més d’analitzar sediments i biomassa per calcular l’emmagatzematge de carboni. Els resultats mostren que les zones alterades per aquest animal retenen més carboni, principalment als sediments i a la fusta morta acumulada per la inundació, que s’hi poden quedar emmagatzemats fins a tres dècades.

Segons els autors, el mecanisme és conseqüència directa de la manera com el castor construeix les seves preses, amb branques, arbustos, fang, pedres i sediments del mateix riu. Aquestes estructures frenen la velocitat de l’aigua, creen zones inundades aigües amunt i afavoreixen que s’hi dipositin fulles, restes vegetals i fusta morta rica en carboni.

El coautor de l’estudi i investigador del CREAF Josep Barba sosté que els resultats aporten noves evidències dels beneficis ecològics d’aquesta espècie. Recorda que l’expansió del castor a Espanya des de principis dels anys 2000 ha generat controvèrsia per les possibles afectacions als boscos de ribera, però defensa que la vegetació d’aquests ecosistemes està adaptada a la seva presència i que el mamífer pot contribuir a mitigar el canvi climàtic.

Barba també admet que hi ha preocupació en el sector agrari, sobretot en conreus situats a tocar de la llera, però remarca que l’activitat del castor es concentra habitualment en els primers 20 metres des del marge fluvial i que, per tant, les afectacions acostumen a ser molt localitzades. Amb tot, subratlla que qualsevol reintroducció s’ha de fer de manera planificada, legal i basada en evidència científica.

Més enllà del carboni, l’estudi assenyala que les preses del castor també transformen el funcionament hidrològic dels rius. En alentir el corrent, l’aigua té més temps per infiltrar-se al subsòl, fet que incrementa la recàrrega de les reserves subterrànies i millora la qualitat de l’aigua en filtrar-se lentament a través dels sediments.

Segons els investigadors, això pot comportar menys aigua visible en superfície en determinats moments, perquè disminueix el cabal, però més reserva amagada sota terra disponible a mitjà i llarg termini, especialment en episodis de sequera.

El castor europeu va estar a punt de desaparèixer al segle XIX a causa de la caça per aprofitar-ne la pell, la carn i el greix. Durant el segle XX, diversos països europeus van impulsar-ne la reintroducció, cosa que n’ha afavorit la recuperació progressiva. A Espanya, l’espècie va arribar el 2003, quan uns activistes belgues van alliberar il·legalment una desena d’exemplars a Navarra.

Des del 2020, el castor europeu està inclòs al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial a Espanya, fet que en prohibeix la caça i la captura excepte en casos molt excepcionals. Des d’aleshores, s’ha expandit per les conques de l’Ebre, el Guadalquivir i el Tajo. Encara no hi ha constància de la seva presència a Catalunya, però els investigadors indiquen que ja ha arribat a les portes de Mequinensa i consideren que la seva arribada al país és només qüestió de temps.