L’hàbit prohibit que s’ha convertit en el malson de la Policia Local
Gairebé dotze multes setmanals per infraccions amb patinets a Salou durant els primers nou mesos de l’any. La norma és clara, però els hàbits no l’acompanyen.
A Salou, els patinets elèctrics han arribat per quedar-se. Però els hàbits de qui els condueix van molt més lents que les rodes d’aquests vehicles. La xifra és tossuda: 458 denúncies en nou mesos, segon dades de la Policia Local recollides per La Ciutat i el Diari de Tarragona. Gairebé dotze sancions cada setmana. I la majoria, per dues infraccions tan bàsiques com evitables: circular sense casc i aparcar fora de les zones habilitades.
No estem parlant d’un problema de desconeixement. Salou va regular l’ús dels vehicles de mobilitat personal (VMP) fa temps, amb normes clares: casc obligatori, prohibició d’enganxar-los a arbres, fanals o bancs, i zones d’estacionament delimitades, tal com recorda l’Ajuntament. La informació arriba fins i tot als visitants: la web turística de Salou adverteix que el casc és obligatori i que cal aparcar en llocs habilitats. Però entre la norma i la pràctica hi ha un abisme que no es tanca amb campanyes informatives.
La cultura d’ús que no arriba
El patinet ha guanyat la batalla de la conveniència. És ràpid, barat, no necessita carnet i et deixa a la porta. Però aquesta comoditat ha vingut sense el paquet complet: sense la cultura de seguretat que acompanya altres vehicles.
Adeu a l’única estrella Michelin de Salou: la incòmoda pregunta que deixa la marxa de Deliranto
El casc, el gran oblidat
Circular sense casc concentra bona part de les denúncies a Salou, segons les mateixes fonts policials. I aquí topem amb una paradoxa: el casc és l’element de seguretat més bàsic, el més econòmic i el més fàcil de portar. Però també el més ignorat. Potser perquè el patinet es percep com una joguina per a adults, no com un vehicle. Potser perquè la velocitat màxima —25 km/h— sembla inofensiva. O potser perquè el casc és incòmode, despentina i no queda bé a Instagram.
Sigui quin sigui el motiu, el resultat és el maix: un risc evitable que es manté. I no és només una qüestió individual: un accident amb patinet pot implicar vianants, altres vehicles i serveis d’emergència. La seguretat, aquí, és col·lectiva.
Aparcar on toca, la segona gran batalla
L’altra infracció recurrent és l’estacionament fora de les zones habilitades. I això sí que té una lectura clara: comoditat per sobre de norma. Deixar el patinet enganxat a un fanal, a un banc o enmig de la vorera és més ràpid que buscar una zona d’aparcament. Però també és un obstacle per als vianants, especialment per a persones amb mobilitat reduïda, cotxets de nadó o gent gran. I és, a més, una ocupació il·legal de l’espai públic que afecta especialment la imatge de les nostres zones més turístiques.
Salou ho té regulat: prohibició expressa d’enganxar patinets al mobiliari urbà. Però, de nou, la norma no es tradueix en hàbit. I aquí la responsabilitat no és només de l’usuari: també ho és de les empreses de lloguer, que haurien de fer més pedagogia i control sobre on es deixen els vehicles.
Controls intensificats, però el problema persisteix
La Policia Local de Salou ha reforçat els controls durant aquest 2026. Les xifres ho demostren: gairebé dotze multes setmanals no surten de la casualitat. Però la pregunta és: per què, amb controls intensificats i normes clares, el compliment continua sent tan baix?
Una possible resposta és que la sanció arriba tard. Quan ja s’ha circulat sense casc durant mesos, quan ja s’ha aparcat malament desenes de vegades sense conseqüències, la multa es percep com a mala sort, no com el resultat lògic d’una infracció. Una altra lectura és que falta pressió social. Si tothom circula sense casc, posar-se’l et fa sentir l’estrany. I això és difícil de combatre només amb controls policials.
On és el problema, aleshores? No és la normativa: Salou té regles clares. No és la informació: l’Ajuntament la difon i fins i tot arriba als turistes. No és la capacitat de control: la policia està actuant. El que falla és la cultura d’ús. I això no es construeix amb una campanya ni amb una desena de multes. Es construeix amb temps, amb insistència, amb pedagogia constant i, sobretot, amb un canvi de percepció: el patinet no és una joguina, és un vehicle. I com a tal, exigeix responsabilitat.
Mentrestant, Salou seguirà posant multes. I els usuaris seguiran sense casc, aparcant on els ve de gust. Fins que un dia, potser, algú entengui que la norma no està per fer la guitza, sinó per protegir. I que el casc, al cap i a la fi, pesa menys que un traumatisme cranial.
- Et Recomanem -
