El Museu de Reus conserva els pocs documents de Gaudí salvaguardats després de l’incendi al taller de la Sagrada Família

ACN Reus – El Museu de Reus conserva els pocs documents de l’arquitecte Antoni Gaudí que van ser salvaguardats de l’incendi del taller de la Sagrada Família, a Barcelona, just esclatar la Guerra Civil. L’equipament municipal compta amb una quinzena de peces de l’artista com ara dibuixos, apunts o la fotografia més coneguda de quan era jove. Domènech Sugrañes, reusenc i director de les obres de la basílica, va donar documentació per exposar al nou museu de la ciutat el 1934. Només dos anys més tard, el 1936, l’obrador de la Sagrada Família va ser cremat i es va destruir la major part del fons. El director del Museu de Reus, Marc Ferran, explica a l’ACN que aquests elements “ajuden a entendre com – Gaudí – treballava i evolucionava com a creador”.
Després d’una reforma, el gener passat va reobrir el Museu de Reus de la plaça Llibertat amb una sala dedicada als artistes locals. Entre aquests, hi ha un espai per a Antoni Gaudí. S’hi exposa una part del fons de l’arquitecte que custodia l’equipament municipal. Es tracta de les poques peces que es conserven actualment de l’arquitecte modernista. 

Als anys 30 del segle passat, el conservador del museu, Pere Rius, va anar a veure a Doménech Sugrañes a Barcelona. Sugrañes també era de Reus i dirigia les obres de la Sagrada Família. Gaudí havia mort el 1926 i li va demanar si podia donar alguna documentació per exposar-la al Museu de Reus que estava a punt d’obrir les portes. Així, la ciutat va passar a custodiar una quinzena d’apunts, dibuixos i esbossos de l’artista.

El 1934 es va inaugurar el Museu de Reus i dos anys més tard, el juliol de 1936, van calar foc al taller de la Sagrada Família en esclatar la Guerra Civil. Així, es van destruir gairebé tots els plànols, fotografies i maquetes de Gaudí. “Com que la majoria es van cremar, els investigadors tenen aquests documents per intentar posar en relleu i donar llum a la trajectòria de l’arquitecte. Aquests documents ajuden a entendre com treballava i com evolucionava com a creador”, destaca Ferran.

Hi ha diverses peces. Una il·lustració de la carrossa per la cavalcada en honor al rector de Vallfogona en el tercer centenari del seu naixement a Tortosa, un full amb dibuixos de fulles i plantes i el disseny d’un reliquiari. També el carnet d’expositor de l’exposició universal de Barcelona de l’any 1888, amb una fotografia i la seva signatura, i la foto d’Antoni Gaudí de jove quan va acabar els seus estudis l’any 1978. Aquesta última és segurament la imatge “més reconeguda” de l’arquitecte, assenyala Ferran.

El quadern i la façana de Misericòrdia

Dos dels elements més destacats són una llibreta de notes i el disseny de la façana del santuari de Misericòrdia de Reus, que no es va acabar executant. Pel que fa al quadern, Gaudí exposa algunes anotacions relacionades amb les primeres obres. “Escrits on Gaudí expressés les seves idees, no n’hi ha gaires, i per tant, el quadern és dels pocs llocs on Gaudí, de jove sobretot, va deixar manuscrites idees sobre aspectes de l’arquitectura i de la història”, revela el director del Museu de Reus.

Tot i ser reusenc, Gaudí no té obra a la ciutat. L’Ajuntament de Reus va encarregar-li la reforma del santuari, havia d’intervenir a la façana i al passeig, però un conflicte amb els veïns per la col·locació d’unes tanques va acabar amb aquesta idea. Ara, al Museu de Reus s’exposa el disseny de la façana que és l’únic testimoni que queda d’aquella idea.

La tasca de conservació

Fins ara, totes aquestes peces no estaven exposades, però amb la reforma del museu s’han posat dins una vitrina. Es tracta de documents en paper i la conservació no és una tasca fàcil. Per això, ara el Museu de Reus treballa per fer un facsímil de tots ells i garantir així el bon estat dels elements.

Hi ha un parell de documents que encara no s’han exposat, Ferran comenta que a poc a poc s’aniran exhibint. “Bàsicament per un tema de conservació, perquè són peces en paper i, per tant, és un material delicat. La dinàmica d’aquesta col·lecció de Gaudí és que la gent la pugui anar contemplant a mesura que es vagi exposant”, afirma el director del museu.

Ferran assenyala que tot el fons relacionat amb Gaudí és “molt consultat” per investigadors, tant de l’estat espanyol com de fora, sobretot del Japó. Per això, des del Museu de Reus han digitalitzat tota la documentació perquè sigui consultable en línia. “D’aquesta manera, l’investigador no cal que toqui l’original, tot i que, a vegades, si es requereix, també se l’ensenya”, aclareix Ferran.

Paral·lelament, el Museu de Reus treballa amb diversos actes en el marc de l’Any Gaudí. Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, al maig, s’inaugurarà una exposició al voltant dels “pongos” relacionats amb Gaudí. La mostra repassarà la marca que s’han construït al voltant de l’arquitecte.