La Fundació Jiménez Díaz implementa una tecnologia pionera per controlar l’oxigenoteràpia

La Fundació Jiménez Díaz implementa el primer dispositiu mèdic intel·ligent que permet personalitzar l’oxigenoteràpia en temps real

L’hospital universitari madrileny Fundació Jiménez Díaz ha implementat el primer dispositiu mèdic intel·ligent que permet controlar i personalitzar l’oxigenoteràpia en temps real.

Segons va explicar el centre en un comunicat, el dispositiu anomenat EMILY.IA “ja és un estàndard real dins de l’àmbit sanitari que aspira a transformar l’oxigenoteràpia i evolucionar les guies clíniques a nivell mundial”.

L’oxigen és un medicament essencial que salva vides i no té substitut, van explicar. Malgrat el seu caràcter essencial, la poca evolució registrada en aquesta teràpia s’ha traduït en una demanda estructural a la qual l’informe de ‘The Lancet Global Health Commission on medical oxygen security’ posa xifres: més del 60% de la població mundial, uns 5.000 milions de persones, no té accés a serveis d’oxigenoteràpia segurs, de qualitat i assequibles, mentre que cada any 374 milions de pacients la necessiten, van destacar des de la Fundació Jiménez Díaz.

Aquest escenari ara pot abordar-se gràcies al primer dispositiu mèdic basat en la intel·ligència artificial (IA), que incorpora dades i capacitat d’anticipació, per adaptar el flux d’oxigen a les necessitats reals de cada pacient, permetent controlar i personalitzar l’oxigenoteràpia en temps real, van explicar.

“Combinant lideratge clínic, treball multidisciplinari, excel·lència en IA, arquitectura software, visió emprenedora i rigor regulador, s’ha dissenyat i desenvolupat a partir de l’observació real de la Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies (UCIR) de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, en la qual ja s’ha implementat de forma pionera a nivell mundial, amb excel·lents resultats, i on ja és un estàndard real en l’àmbit sanitari”, van anunciar.

La idea va néixer el 2020, com una aposta emprenedora de Daniel Oliva, director d’EMILY.IA, empresa desenvolupadora del dispositiu, a partir de la seva experiència personal i més de 100 entrevistes clíniques que li van permetre constatar una manca de recursos. “Després de diversos anys de desenvolupament tecnològic i ús clínic supervisat, és una tecnologia que combina ‘hardware’ mèdic, ‘software’ i algoritmes d’IA, feta per i per al pacient, i nascuda des de la Medicina; el funcionament de la qual es basa en un model de circuit tancat: les dades del pacient es monitoritzen de forma contínua, els algoritmes processen la informació en temps real i el dispositiu ajusta automàticament el subministrament d’oxigen per mantenir nivells òptims personalitzats -a més, els professionals sanitaris poden supervisar el tractament de forma remota a través d’una plataforma digital-”, van explicar Oliva i les doctores Sara Heili, cap associada del Servei de Pneumologia de la Fundació Jiménez Díaz i responsable de la seva UCIR, i Alba Naya, especialista del mateix servei que es van incorporar al projecte el 2022.

El desenvolupament d’aquest dispositiu “ha passat de l’anàlisi del ‘per què’ a perfeccionar el ‘com’ i plantejar-se ara escalar el ‘per a qui’ i ‘on’”, va apuntar la doctora Heili, que va recordar que en la primera fase es va posar en marxa “un prototip funcional que va confirmar que l’oxigenoteràpia personalitzada en temps real millora l’estabilitat del pacient i optimitza l’ús d’oxigen”; abans de dissenyar-ne un altre integrat amb dispositius de monitorització i algoritmes capaços d’ajustar amb més precisió el tractament, així com un ‘dashboard’ clínic remot per facilitar la monitorització i la presa de decisions en temps real; cosa que permet perfilar ara el següent pas: incorporar capacitats més avançades, algoritmes predictius que anticipin descompensacions i una app d’acompanyament al pacient.

ESTUDI EN MARXA

A la Fundació Jiménez Díaz més de 50 pacients, una part dels quals estan inclosos en un estudi en marxa del dispositiu, han rebut ja oxigenoteràpia controlada per aquesta tecnologia amb excel·lents resultats en tres escenaris clínics coberts: pacients en respiració espontània, en ventilació mecànica no invasiva i en ventilació mecànica invasiva.

Per a la doctora Heili, això demostra que el dispositiu, que compta amb dos algoritmes diferenciats amb objectius de saturació específics segons el fenotip (pacients hipoxèmics purs i pacients hipercàpnics confirmats gasomètricament), “opera amb solvència en diferents perfils fisiopatològics i suports ventilatoris associats”.

Concretament, EMILY.AI s’utilitza en adults ingressats a la Unitat de Cures Intermèdies Respiratòries (UCIR) que presenten insuficiència respiratòria amb necessitat d’oxigenoteràpia titulada, suficient estabilitat hemodinàmica per tolerar la sessió, i un patró ventilatori compatible amb monitorització pulsioximètrica fiable, no sent per si mateixa criteri d’exclusió la presència d’una àmplia llista de comorbiditats no respiratòries. A més, el dispositiu, que lluny de ser autònom, sempre opera sota supervisió clínica, funciona de forma contínua durant almenys 72 hores sense incidències, fet que amplia l’horitzó d’ús des de la sessió episòdica d’unes hores cap a l’oxigenoteràpia contínua supervisada”, va apuntar per la seva banda la doctora Naya.

Un cop completada la publicació dels resultats de l’estudi prospectiu EMILY_02 en una revista científica de referència, les oportunitats d’ampliació del desenvolupament i ús del dispositiu passen per validar-lo en hospitalització convencional, fora de l’entorn UCIR, així com en altres centres i geografies i en l’àmbit de l’hospitalització domiciliària i l’atenció remota, on pot ser una peça clau en models assistencials descentralitzats, reduint hospitalitzacions i optimitzant recursos. “Estem establint aliances estratègiques internacionals per portar aquesta tecnologia a nous sistemes de salut i redefinir l’estàndard de l’oxigenoteràpia a nivell mundial”, va concloure Oliva.